Difícil subida en coche pero tanto la ermita como el entorno son fantásticos!!
Pablo Pérez2 años atrás
Un rincón tranquilo para meditar un poco
Mariela Ruizdiaz2 años atrás
Lugar muy tranquilo, la ermita cuando fui estaba cerrada , buenas vistas del Aleixar
Antonio Jimenez gracia2 años atrás
Muy buen sitio para acampar y estar con familis
Jorge D Castilla Morchon2 años atrás
Perfecta para calçotadas y grandes comidas al aire libre.
Joaquin Molluna2 años atrás
Preciosa
Jose Antonio Marmol2 años atrás
(Traducido por Google) 👍🍺😎☕👋 Tiene una sola nave, el altar mayor es de estilo gótico modernista, con el tutelar en medio y en los lados. En los muros laterales del presbiterio hay dos lienzos grandes al óleo que representan las Almas al de la derecha y San Antonio al de la izquierda. Éste último fue retocado en 1766 por Joan Alborná y tiene seis pequeños altares laterales. En cuanto a las vidrieras, hay dos idénticos y de estructura simétrica que lucían en el círculo central: uno lamitra y la otra posiblemente un báculo. Las referencias más antiguas las proporcionan unos cairons de madera policromada que revelan un origen medieval. En cuanto a documentación, la más antigua es un pergamino del año 1341 a través del cual María, esposa de Guillermo Tost de Aleixar, deja un testamento. En 1501 un pergamino nos informa que carecía de luz y adornos y en Tarragona se autoriza la petición de limosnas para poder dotarla de estos elementos. En 1655 encontramos que en la Memoria de los censos de Sant Martí, Pere Alberich, campesino de Aleixar, crea un censal de propiedad a favor de la ermita de Sant Blai, y el libro del Consell en 1678 refiere unos pagos que la villa ha prometido al ermitaño y le advierten un año después de que su hija y su yerno vivan en su casa y no en la ermita. Las vicisitudes del siglo XX motivaron que, tras la Guerra Civil Española, del interior de la ermita no quedara nada y después fuera necesario realizar una serie de actuaciones encaminadas a superar sus consecuencias: se llevó a término el acto simbólico de reposición de la imagen del santo; se dotó de una mesa en 1945 (obra encargada al escultor Modesto Gené para la parroquia y colocada después en la ermita); en 1953 se celebraron fiestas solemnes con ocasión de la restauración; en 1981 se rehizo el tejado; en 1983 hubo suministro de agua y en 1997 la ermita se alicató con piedra natural.
(Original) 👍🍺😎☕👋 Té una sola nau, l'altar major és d'estil gòtic modernista, amb el tutelar al mig i als costats. Als murs laterals del presbiteri hi ha dos llenços grans a l'oli que representen les Ànimes al de la dreta i Sant Antoni al de l'esquerra. Aquest darrer va ser retocat el 1766 per Joan Alborná i té sis petits altars laterals. Quant als vitralls, n'hi ha dos idèntics i d'estructura simètrica que lluïen en el cercle central: un la mitra i l'altra possiblement un bàcul. Les referències més antigues les proporcionen uns cairons de fusta policromada que en revelen un origen medieval. Ple que fa a documentació, la més antiga és un pergamí de l'any 1341 a través del qual Maria, esposa de Guillem Tost de l'Aleixar, deixa un testament. L'any 1501 un pergamí ens informa que estava mancada de llum i ornaments i a Tarragona s'autoritza la petició d'almoines per poder dotar-la d'aquests elements. L'any 1655 trobem que en la Memòria dels censos de Sant Martí, Pere Alberich, pagès d'Aleixar, crea un censal de propietat a favor de l'ermita de Sant Blai, i el llibre del Consell el 1678 refereix uns pagaments que la vila ha promès a l'ermità i li adverteixen un any després que la seva filla i el seu gendre visquin a casa seva i no a l'ermita. Les vicissituds del segle XX van motivar que, després de la Guerra Civil Espanyola, de l'interior de l'ermita no en quedés res i després fos necessari fer una sèrie d'actuacions encaminades a superar-ne les conseqüències: es va dur a terme l'acte simbòlic de reposició de la imatge del sant; es va dotar d'una mesa el 1945 (obra encarregada a l'escultor Modest Gené per a la parròquia i col·locada després a l'ermita); l'any 1953 s'hi celebraren festes solemnes amb ocasió de la restauració; el 1981 es va refer la teulada; el 1983 hi va haver subministrament d'aigua i el 1997 l'ermita es va enrajolar amb pedra natural.
Nati Borrallo2 años atrás
(Traducido por Google) Lugar tranquilo y fantástico para reuniones en familia. Fiestas de cumpleaños. Recuerda que tienes un gran espacio de cocina, comedor, aseo y mucho más. Aparte de la gran plaza para realizar actividades.
(Original) Lloc tranquil i fantàstic per a reunions en família. Festes d'aniversari. Recorda que tens un gran espai de cuina, menjador, lavabo i molt més. A part de la gran plaça per fer activitats.
Tiene una sola nave, el altar mayor es de estilo gótico modernista, con el tutelar en medio y en los lados. En los muros laterales del presbiterio hay dos lienzos grandes al óleo que representan las Almas al de la derecha y San Antonio al de la izquierda. Éste último fue retocado en 1766 por Joan Alborná y tiene seis pequeños altares laterales. En cuanto a las vidrieras, hay dos idénticos y de estructura simétrica que lucían en el círculo central: uno lamitra y la otra posiblemente un báculo.
Las referencias más antiguas las proporcionan unos cairons de madera policromada que revelan un origen medieval. En cuanto a documentación, la más antigua es un pergamino del año 1341 a través del cual María, esposa de Guillermo Tost de Aleixar, deja un testamento.
En 1501 un pergamino nos informa que carecía de luz y adornos y en Tarragona se autoriza la petición de limosnas para poder dotarla de estos elementos. En 1655 encontramos que en la Memoria de los censos de Sant Martí, Pere Alberich, campesino de Aleixar, crea un censal de propiedad a favor de la ermita de Sant Blai, y el libro del Consell en 1678 refiere unos pagos que la villa ha prometido al ermitaño y le advierten un año después de que su hija y su yerno vivan en su casa y no en la ermita.
Las vicisitudes del siglo XX motivaron que, tras la Guerra Civil Española, del interior de la ermita no quedara nada y después fuera necesario realizar una serie de actuaciones encaminadas a superar sus consecuencias: se llevó a término el acto simbólico de reposición de la imagen del santo; se dotó de una mesa en 1945 (obra encargada al escultor Modesto Gené para la parroquia y colocada después en la ermita); en 1953 se celebraron fiestas solemnes con ocasión de la restauración; en 1981 se rehizo el tejado; en 1983 hubo suministro de agua y en 1997 la ermita se alicató con piedra natural.
(Original)
👍🍺😎☕👋
Té una sola nau, l'altar major és d'estil gòtic modernista, amb el tutelar al mig i als costats. Als murs laterals del presbiteri hi ha dos llenços grans a l'oli que representen les Ànimes al de la dreta i Sant Antoni al de l'esquerra. Aquest darrer va ser retocat el 1766 per Joan Alborná i té sis petits altars laterals. Quant als vitralls, n'hi ha dos idèntics i d'estructura simètrica que lluïen en el cercle central: un la mitra i l'altra possiblement un bàcul.
Les referències més antigues les proporcionen uns cairons de fusta policromada que en revelen un origen medieval. Ple que fa a documentació, la més antiga és un pergamí de l'any 1341 a través del qual Maria, esposa de Guillem Tost de l'Aleixar, deixa un testament.
L'any 1501 un pergamí ens informa que estava mancada de llum i ornaments i a Tarragona s'autoritza la petició d'almoines per poder dotar-la d'aquests elements. L'any 1655 trobem que en la Memòria dels censos de Sant Martí, Pere Alberich, pagès d'Aleixar, crea un censal de propietat a favor de l'ermita de Sant Blai, i el llibre del Consell el 1678 refereix uns pagaments que la vila ha promès a l'ermità i li adverteixen un any després que la seva filla i el seu gendre visquin a casa seva i no a l'ermita.
Les vicissituds del segle XX van motivar que, després de la Guerra Civil Espanyola, de l'interior de l'ermita no en quedés res i després fos necessari fer una sèrie d'actuacions encaminades a superar-ne les conseqüències: es va dur a terme l'acte simbòlic de reposició de la imatge del sant; es va dotar d'una mesa el 1945 (obra encarregada a l'escultor Modest Gené per a la parròquia i col·locada després a l'ermita); l'any 1953 s'hi celebraren festes solemnes amb ocasió de la restauració; el 1981 es va refer la teulada; el 1983 hi va haver subministrament d'aigua i el 1997 l'ermita es va enrajolar amb pedra natural.
(Original)
Lloc tranquil i fantàstic per a reunions en família. Festes d'aniversari. Recorda que tens un gran espai de cuina, menjador, lavabo i molt més. A part de la gran plaça per fer activitats.