Es de planta rectangular con ábside semicircular, nave con bóveda de cañón apuntalada. Construcción de finales del siglo XII. Se aprecian numerosas restauraciones y modificaciones. En el exterior de la iglesia hay un jardín muy bonito para los más pequeños. Y desde allí tenemos unas espectaculares vistas que se nos quedarán grabadas en el retina.
Antonio Gonzalez Barcena2 años atrás
Pueblo con encanto.
Gabriel Guillén2 años atrás
(Traducido por Google) Iglesia románica de una sola nave, larga (17 metros) y relativamente estrecha, con dos capillas adosadas a modo de crucero. El ábside, de arco triunfal muy agudo, es semicircular, ornamentado con pequeñas ménsulas que sostienen visualmente la cubierta. El ábside tiene un paramento de sillares bien trabajados hasta la cornisa, donde continúa con piedra picada, y en cuyo centro hay una ventana de medio punto. La cornisa, ornamentada por dientes engranados, reposa sobre módulos de cabezas humanas. La bóveda es ligeramente apuntada y está cementada.
La portada, a mediodía, presenta columnas y arquivoltas, con friso de dientes de sierra y puerta de madera ferrata. Esta portada fue realizada de nuevo en 1928-1929, cuando se volvió a abrir a mediodía, después de haber sido trasladada en 1886 a la base de la torre campanario, a los pies de la iglesia. Los capiteles están adornados uno por dos leones y el otro por dos pájaros. El portal está desprovisto de tímpano y dintel, y sobresale sobre tres escalones.[1] El techo es piramidal de piedra. La torre campanario, bastante alta, se encuentra a los pies de la iglesia, construida en piedra de tres tramos, formando tres pisos, y tiene la anchura de todo el edificio. Presenta aberturas de arco apuntado en los dos primeros cuerpos, de reducidas dimensiones y de medio punto en el superior.[1]
Una piedra esquinera reutilizada en una capilla tiene la representación de una figurita desnuda vista de espaldas con las piernas encogidas y la cara mirando al espectador, relacionada con otras del mismo estilo del ábside de Sant Esteve de Guils. La puerta, hoy en su lugar primitivo, la fachada sur, gracias a una restauración de 1928, después de haber sido trasladada en 1886 al pie del campanario, es muy parecida a la de la iglesia de Sant Esteve de Guils. Tiene tres arquivoltas, la central sobre columnas con capiteles zoomórficos, algunas de sus esculturas se repiten en las de Guils. Los hierros de la puerta parecen de distintas épocas reunidos en una puerta reconstruida. En el Museo Nacional de Arte de Cataluña, se conserva un frontal de altar del siglo XIII, con escenas pintadas de la vida de Santa Cecilia y San Valeriano. En su interior hay un retablo gótico del siglo XV procedente de la Capilla de la Virgen de la Esperanza.
(Original) Església romànica d'una sola nau, llarga (17 metres) i relativament estreta, amb dues capelles adossades a manera de creuer. L'absis, d'arc triomfal molt agut, és semicircular, ornamentat amb petites mènsules que sostenen visualment la coberta. L'absis té un parament de carreus ben treballats fins a la cornisa, on continua amb pedra picada, i on en el seu centre hi ha una finestra de mig punt. La cornisa, ornamentada per dents engranades, reposa sobre mòduls de caps humans. La volta és lleugerament apuntada i està encimentada.
La portada, a migdia, presenta columnes i arquivoltes, amb fris de dents de serra i porta de fusta ferrada. Aquesta portada fou realitzada de nou el 1928-1929, quan es tornà a obrir a migjorn, després d'haver estat traslladada el 1886 a la base de la torre campanar, als peus de l'església. Els capitells estan adornats l'un per dos lleons i l'altre per dos ocells. El portal està desproveït de timpà i llinda, i sobresurt damunt de tres esglaons.[1] El sostre és piramidal de pedra. La torre campanar, bastant alta, es troba al peus de l'església, construïda amb pedra de tres trams, formant tres pisos, i té l'amplada de tot l'edifici. Presenta obertures d'arc apuntat en els dos primers cossos, de reduïdes dimensions i de mig punt en el superior.[1]
Una pedra cantonera reutilitzada a una capella té la representació d'una figureta nua vista d'esquena amb les cames arronsades i la cara mirant l'espectador, relacionada amb altres del mateix estil de l'absis de Sant Esteve de Guils. La porta, avui al seu lloc primitiu, la façana sud, gràcies a una restauració de 1928, després d'haver estat traslladada l'any 1886 al peu del campanar, és molt semblant a la de l'església de Sant Esteve de Guils. Té tres arquivoltes, la central sobre columnes amb capitells zoomòrfics, algunes de les seves escultures es repeteixen a les de Guils. Els ferros de la porta semblen de diferents èpoques reunits en una porta reconstruïda. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, es conserva un frontal d'altar del segle XIII, amb escenes pintades de la vida de Santa Cecília i Sant Valerià. A l'interior hi a un retaule gòtic del segle XV procedent de la Capella de la Mare de Déu de l'Esperança.
Didier THOMAS2 años atrás
Eglise superbe, et environnement à voir.
(Translated by Google) Magnífica iglesia y entorno para ver.
En el exterior de la iglesia hay un jardín muy bonito para los más pequeños.
Y desde allí tenemos unas espectaculares vistas que se nos quedarán grabadas en el retina.
La portada, a mediodía, presenta columnas y arquivoltas, con friso de dientes de sierra y puerta de madera ferrata. Esta portada fue realizada de nuevo en 1928-1929, cuando se volvió a abrir a mediodía, después de haber sido trasladada en 1886 a la base de la torre campanario, a los pies de la iglesia. Los capiteles están adornados uno por dos leones y el otro por dos pájaros. El portal está desprovisto de tímpano y dintel, y sobresale sobre tres escalones.[1] El techo es piramidal de piedra. La torre campanario, bastante alta, se encuentra a los pies de la iglesia, construida en piedra de tres tramos, formando tres pisos, y tiene la anchura de todo el edificio. Presenta aberturas de arco apuntado en los dos primeros cuerpos, de reducidas dimensiones y de medio punto en el superior.[1]
Una piedra esquinera reutilizada en una capilla tiene la representación de una figurita desnuda vista de espaldas con las piernas encogidas y la cara mirando al espectador, relacionada con otras del mismo estilo del ábside de Sant Esteve de Guils. La puerta, hoy en su lugar primitivo, la fachada sur, gracias a una restauración de 1928, después de haber sido trasladada en 1886 al pie del campanario, es muy parecida a la de la iglesia de Sant Esteve de Guils. Tiene tres arquivoltas, la central sobre columnas con capiteles zoomórficos, algunas de sus esculturas se repiten en las de Guils. Los hierros de la puerta parecen de distintas épocas reunidos en una puerta reconstruida. En el Museo Nacional de Arte de Cataluña, se conserva un frontal de altar del siglo XIII, con escenas pintadas de la vida de Santa Cecilia y San Valeriano. En su interior hay un retablo gótico del siglo XV procedente de la Capilla de la Virgen de la Esperanza.
(Original)
Església romànica d'una sola nau, llarga (17 metres) i relativament estreta, amb dues capelles adossades a manera de creuer. L'absis, d'arc triomfal molt agut, és semicircular, ornamentat amb petites mènsules que sostenen visualment la coberta. L'absis té un parament de carreus ben treballats fins a la cornisa, on continua amb pedra picada, i on en el seu centre hi ha una finestra de mig punt. La cornisa, ornamentada per dents engranades, reposa sobre mòduls de caps humans. La volta és lleugerament apuntada i està encimentada.
La portada, a migdia, presenta columnes i arquivoltes, amb fris de dents de serra i porta de fusta ferrada. Aquesta portada fou realitzada de nou el 1928-1929, quan es tornà a obrir a migjorn, després d'haver estat traslladada el 1886 a la base de la torre campanar, als peus de l'església. Els capitells estan adornats l'un per dos lleons i l'altre per dos ocells. El portal està desproveït de timpà i llinda, i sobresurt damunt de tres esglaons.[1] El sostre és piramidal de pedra. La torre campanar, bastant alta, es troba al peus de l'església, construïda amb pedra de tres trams, formant tres pisos, i té l'amplada de tot l'edifici. Presenta obertures d'arc apuntat en els dos primers cossos, de reduïdes dimensions i de mig punt en el superior.[1]
Una pedra cantonera reutilitzada a una capella té la representació d'una figureta nua vista d'esquena amb les cames arronsades i la cara mirant l'espectador, relacionada amb altres del mateix estil de l'absis de Sant Esteve de Guils. La porta, avui al seu lloc primitiu, la façana sud, gràcies a una restauració de 1928, després d'haver estat traslladada l'any 1886 al peu del campanar, és molt semblant a la de l'església de Sant Esteve de Guils. Té tres arquivoltes, la central sobre columnes amb capitells zoomòrfics, algunes de les seves escultures es repeteixen a les de Guils. Els ferros de la porta semblen de diferents èpoques reunits en una porta reconstruïda. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, es conserva un frontal d'altar del segle XIII, amb escenes pintades de la vida de Santa Cecília i Sant Valerià. A l'interior hi a un retaule gòtic del segle XV procedent de la Capella de la Mare de Déu de l'Esperança.
(Translated by Google)
Magnífica iglesia y entorno para ver.