/Catalonia/Capilla

Casa natal de Sant Miquel dels Sants

Carrer de Sant Miquel dels Sants, 9, 08500 Vic, Barcelona, España

Casa natal de Sant Miquel dels Sants
Capilla
3.8
6 reseñas
6 comentarios
Indicaciones de orientación
W7H3+PQ Vic, España
Reportar ubicación
Reclama esta ubicación
Share
Escribe una reseña
Catalina Damian
Catalina Damian2 años atrás
Los estudiantes que tienen las habitaciónes de ahí alquiladas, están tirando con productos de baño en mi jardín para envenenarme los dos cachorritos .
Señoras de Dios , un poco de orden en el rebaño ...
Carles Costa i Muntadas
Carles Costa i Muntadas2 años atrás
(Traducido por Google) No se puede irse de Vic sin visitar la casa natal del patrón de la ciudad. San Miguel nació en esta casa. Se puede visitar una pequeña habitación-museo donde todavía se conserva su traje de bautizo y una de las cruces de cilicio que utilizaba para mortificarse. En la habitación donde nació, hoy convertida en una pequeña y excelente capilla (poca gente la conoce y es muy bonita), también está la piedra que según la tradición utilizaba el pequeño Miguel como almohada.
Miquel Argemir i Mitjà, nació un domingo veintinueve de septiembre del año 1591 aquí. Precisamente nació el día de san Miguel Arcángel. Por eso le pusieron Miquel. Fue el séptimo de los ocho hijos que engendró el matrimonio Enric Argemir y Montserrat Mitjà.
Para que le beatificaran se tuvieron que demostrar dos milagros. El primero fue el de María Gil en 1625, una mujer que vivía cerca de Valladolid: cura de un cáncer de mama después de poner sobre su pecho un trozo de lienzo empapado de la sangre de la nariz de san Miguel. El otro, también en Valladolid, el de un criado que rompió el brazo. Misma solución, mismo resultado. De la celebración de la beatificación en Roma queda un gran cuadro que presidía la fiesta en la basílica Vaticana. Presidió las fiestas de la beatificación desde el altar mayor de la catedral de Vicentro el cuatro y veintitrés de octubre de 1779. Seguramente posteriormente, se colocó sobre la portalada de la catedral. Sin embargo, con las pinturas de Sert, el lienzo fue trasladado al claustro. Más adelante, en el centenario de la canonización, fue restaurado y colocado en una de las capillas laterales presidiendo un altar dedicado a él, donde todavía puede verse hoy.
En cuanto a la canonización (ocho de junio de 1862), el primero de los dos milagros fue el caso de una mujer de Granada, Francisca Navarrete y Sanz: un tumor cancerígeno debajo de la lengua entre la arteria y la vena lingual. Pidió a san Miguel que la curara con tanto fervor, que después de toser, se le cayó el tumor y no quedó rastro del mismo en la boca. Su marido, que era cirujano, no pudo dar ninguna explicación. El segundo milagro aprobado fue la curación de fray Juan Bautista de la Santísima Trinidad, lego profeso trinitario descalzo de Roma, víctima de la tisis. El día que el médico tenía pensado administrarle la extremaunción por la tarde, la mañana el fraile se encomendó a san Miguel. Pocos minutos después se sintió con fuerzas, cogió el hábito que estaba sobre la cama, se vistió y se fue al corazón para hacer vida normal. Pudo ver la canonización del santo en directo.

(Original)
No es pot marxar de Vic sense visitar la casa natal del patró de la ciutat. Sant Miquel nasqué en aquesta casa. És pot visitar una petita habitació-museu on encara s'hi conserva el seu vestit de bateig i una de les creus de cilici que utilitzava per mortificar-se. A l'habitació on va néixer, avui convertida en una petita i excel·lent capella (poca gent la coneix i és molt bonica), també hi ha la pedra que segons la tradició utilitzava el petit Miquel com a coixí.
Miquel Argemir i Mitjà, va néixer un diumenge vint-i-nou de setembre de l’any 1591 aquí. Precisament va néixer el dia de sant Miquel Arcàngel. És per això que li van posar Miquel. Va ser el setè dels vuit fills que va engendrar el matrimoni Enric Argemir i Montserrat Mitjà.
Perquè el beatifiquessin es van haver de demostrar dos miracles. El primer fou el de Maria Gil l’any 1625, una dona que vivia prop de Valladolid: guariment d’un càncer de mama després de posar a sobre del seu pit un tros de llenç amarat de la sang del nas de sant Miquel. L’altre, també a Valladolid, el d’un criat que es va trencar el braç. Mateixa solució, mateix resultat. De la celebració de la beatificació a Roma en queda un gran quadre que presidia la festa a la basílica Vaticana. Va presidir les festes de la beatificació des de l’altar major de la catedral de Vicentre el quatre i el vint-i-tres d’octubre del 1779. Segurament posteriorment, es va col·locar damunt la portalada de la catedral. Tot i així, amb les pintures de Sert, el llenç va ser traslladat al claustre. Més endavant, en el centenari de la canonització, va ser restaurat i col·locat en una de les capelles laterals presidint un altar dedicat a ell, on encara s’hi pot veure avui.
Pel que fa a la canonització (vuit de juny de 1862), el primer dels dos miracles va ser el cas d’una dona de Granada, la Francisca Navarrete i Sanz: un tumor cancerigen a sota la llengua entre l’artèria i la vena lingual. Va demanar a sant Miquel que la curés amb tant fervor, que després de tossir, li va caure el tumor i no va quedar rastre del mateix a la boca. El seu marit, que era cirurgià, no en va poder donar cap explicació. El segon miracle aprovat va ser la curació de fra Joan Baptista de la Santíssima Trinitat, llec profés trinitari descalç de Roma, víctima de la tisi. El dia que el metge tenia pensat administrar-li l’extremunció a la tarda, el matí el frare es va encomanar a sant Miquel. Pocs minuts després es va sentir amb forces, va agafar l’hàbit que estava sobre el llit, es va vestir i se’n va anar al cor per fer vida normal. Pogué veure la canonització del sant en directe.
Sergi calaff bayés
Sergi calaff bayés2 años atrás
(Traducido por Google) Pequeña capilla que suele estar abierta para mirar detrás de la puerta de rejilla que hay en su interior. Antiguamente era donde se guardaba la tartana, a modo de garaje.

Pese a sus reducidas dimensiones curiosa de ver.

(Original)
Petita capella que acostuma a estar oberta per mirar darrera de la porta de reixa que hi ha a l'interior. Antigament era on es guardava la tartana, a mode de garatge.

Tot i les seves reduïdes dimensions curiosa de veure.
Donna Lin
Donna Lin2 años atrás
(Traducido por Google) Espacio muy encantador y antiguo, muy tranquilo y hermoso.

Espacio muy encantador y antiguo, muy tranquilo y hermoso.

(Original)
非常可愛且古老的空間,非常安靜與美麗。

Espacio muy encantador y antiguo, muy tranquilo y hermoso.
Laia Ausió
Laia Ausió2 años atrás
(Traducido por Google) ES un sitio muy especial, cuidado con un cuidado excepcional y que permite penetrar un poco más en la historia de la ciudad!

(Original)
ÉS un lloc molt especial, cuidat amb una cura excepcional i que permet penetrar una mica més en la història de la ciutat!
Borja
Borja2 años atrás
Lugares recomendados